Dins de l’activitat “Estades de Formació i Ensenyament” del nostre projecte Erasmus 2024-2025, l’Eduard Cuberos i l’Emilio López hem creuat l’Atlàntic per anar a impartir una formació en Neuroeducació al professorat de dieferents etapes educatives del Consortium Nord Atlantique de l’illa de la Martinica.
Dia 0
Després d’un llarg vol de 8 hores amb prèvia escala a Paris, arribem a Fort-de-France amb moltes ganes de conèixer a les participants del curs que impartirem i com funciona el sistema educatiu francès en aquella illa.
Dia 1 del curs de formació
Iniciem el dia ben d’hora aixecant-nos a les 6.00h del matí doncs hem quedat a les 7.30h al Collège Morne des Esses amb la professora referent Catherine Veridique. Quin goig coneixer-la en persona després d’haver compartit amb ella el projecte E-Twinning que vam fer amb el nostre alumnat de 2n d’ESO.
Durant el trajecte cap a l’escola quedem bocabadats amb els paisatges i flora salvatge de l’illa.
Iniciem el curs a les 8.00h, amb moltes ganes i il·lusió. Els participants se’ns van apropant per presentar-se i sembla que el curs ha creat espectativa. Encetem el primer bloc parlant sobre el funcionament del nostre cervell.
Explorem l’anatomia cerebral i la seva evolució al llarg del temps. Ens fascina veure com les diferents parts del cervell tenen funcions específiques, i com això repercuteix en el procés educatiu, sobretot l’amígdala, l’hipocamp i l’escorça prefrontal.
També introduïm conceptes com la neurogènesi i la plasticitat cerebral: descobrim que el cervell pot seguir creant neurones i adaptant-se durant tota la vida. És una idea poderosa, que obre la porta a l’esperança i a la transformació constant.
Per acabar, parlem de les neurones i entenem com es comuniquen entre elles a través de diversos jocs vivencials; ens encanta la participació activa de les nostres alumnes! Sortim del dia d’avui amb el cervell ple d’idees i preguntes, i amb moltes ganes de continuar.
Un cop finalitzat el primer dia de formació, la Catherine ens va convidar a assistir a un parell de sessions del Programa Choc des Savoirs, que es tracta d’una reforma educativa impulsada pel govern francès amb l’objectiu de reforçar els coneixements bàsics com el francès i les matemàtiques, i millorar el nivell acadèmic de l’alumnat amb dificultats acadèmiques. Una de les mesures més polèmiques és la creació de grups per nivells a secundària, amb la intenció d’adaptar millor l’ensenyament segons el rendiment de l’alumnat. Tot i que el govern ho defensa com una manera de lluitar contra el fracàs escolar, molts docents i sindicats ho critiquen perquè pot afavorir la segregació i augmentar les desigualtats dins l’escola pública. La proposta ha generat un intens debat sobre quin model educatiu hauria de tenir França.
Dia 2
El segon dia ens endinsem en el món del cervell emocional. Comencem a entendre com les emocions no són un afegit, sinó una peça clau en tot procés d’aprenentatge. Ens preguntem: hi ha algun aprenentatge que es produeixi sense emoció? Tots ho tenen bastant clar: no.
Tanmateix diferenciem entre el cervell conscient i l’inconscient i veiem com gran part de les decisions i respostes del nostre alumnat es produeixen automàticament, des d’un lloc profund i emocional.
Estudiem les emocions bàsiques (alegria, tristesa, por, ira, sorpresa i fàstic) i com la sorpresa influeix directament en l’atenció, la memòria i la motivació. Ens queda clar que no podem parlar d’educació sense parlar d’emocions i que el clima emocional de l’aula ha de ser positiu.
Tanquem el dia reflexionant sobre dos factors fonamentals i sovint oblidats: la importància de l’activitat física i de l’exercici físic i la qualitat del son. Parlem de tots els beneficis que ens aporta el moviment pel que fa l’activació cerebral i la millora dels processos d’aprenentatge. Aprofitem aquest espai per introduir algunes activitats pràctiques en moviment per tal de mostrar que no és necessari tenir grans coneixements en activitat física per generar classes actives i cognitivament enriquides. Ens adonem que un cos actiu i descansat és la base d’un cervell preparat per aprendre.
Un cop finalitem la formació, agafem el cotxe i ens dirigim al Collège Émmanuel Saldès del poble Saint Marie i ens tornem a endinsar en el funcionament del sistema educatiu francès, especialment pel que fa a la inclusió i l’adaptació escolar.
Ens reunim amb les directores de dos programes que ens criden especialment l’atenció: SEGPA i ULIS. El primer, SEGPA, està pensat per a alumnes amb grans dificultats escolars que no poden seguir el ritme del currículum ordinari. Se’ls ofereix un ensenyament adaptat, més pràctic i individualitzat, amb l’objectiu de facilitar el seu accés a una formació professional futura. D’altra banda, el dispositiu ULIS acull alumnes amb discapacitats diverses dins de l’escola ordinària, proporcionant-los suport específic i permetent, sempre que és possible, la seva participació en algunes classes generals amb la resta del grup.
Durant la visita, tenim l’oportunitat d’observar dues classes de SEGPA, una de teatre i l’altre de matemàtiques. Ens sorprèn positivament l’ambient acollidor i el nombre reduït d’alumnes, que permet una atenció molt més personalitzada. Veiem com els docents adapten els continguts a les necessitats del grup i com es treballa de manera molt pràctica. Ens fa reflexionar sobre la importància de tenir espais educatius que realment respectin els ritmes i les realitats de cada alumne, i ens emportem idees valuoses per aplicar en els nostres propis contextos.
Dia 3
El tercer dia diferenciem entre mentalitat fixa i la mentalitat de creixement aprenent amb els esudis de la Carol Dweck. A més a més amb una activitat pràctica veiem quins son els factors que més incideixen en l’aprenentatge de l’alumnat gràcies al meta-anàlisi “Visible Learning” del John Hattie. Encara que sembli increible, la col·laboració del professorat és el factor que hi influeix més.
A continuació veiem exemples pràctics de com guiar l’atenció del nostre alumnat durant les sessions. Acabem el dia pensant com podem portar tots els coneixement adquirits durant el curs a les nostres aules. Compartim estratègies, idees i exemples pràctics per adaptar-nos a les necessitats de cada etapa del desenvolupament.
Per finalitzar, proposem a les participants del curs, un exercici de metacognició per aprendre a pensar sobre el que s’ha après responent les següents preguntes:
La Catherine proposa a les participants donar-nos un feedback sobre el curs de formació i ens quedem molt satisfets de la feina feta ja que les valoracions han estat molt positives.
Acabem el dia observant una classe de l’idioma crioll, llengua que es parla a tota l’illa de Martinica i que va nèixer per que els esclaus portats a l’illa procedents de diferents països d’Àfrica es puguessin comunicar entre ells. Ens sobta saber que és una matèria optativa quan és la llengua vehicular de molta gent de l’illa.
Ens acomiadem del professorat participant de l’escola amb tristesa per tota el vincle que hen fet durant aquests 3 dies i ens fan una petita entrevista per conèixer el nostrer parer sobre el curs impartit.
Quan estem a punt de marxar, la directora de l’École François Grosy ens convida a un mercat que han fet juntament amb les famílies per tal de recaptar diners per excursions i material escolar. És allà on provem les primeres fruites tropical típiques de l’illa i ens bebem i mengem el nostre primer coco.
Sortim d’aquesta formació amb una mirada més profunda, més conscient i més humana sobre l’ensenyament. El cervell, les emocions i l’aprenentatge deixen de ser mons separats i es converteixen en un únic univers fascinant que volem continuar explorant.
Malgrat que Barcelona i Martinica estiguin separades per milers de quilòmetres, l’Erasmus+ ens ha permès trencar barreres i distàncies, connectant realitats educatives diverses i persones amb un mateix propòsit: aprendre, compartir i crèixer plegades.
