Després de viure un mes a Irlanda, ja som de tornada, i només podem dir que aquesta experiència ha estat única. Estudiar al Presentation College ens ha permès conèixer un sistema educatiu diferent i adaptar-nos a una nova manera d’aprendre. Hem fet noves amistats i hem viscut moments que segur que recordarem per sempre.
Ha sigut molt interessant descobrir la història i la cultura irlandesa. Des de la tradició de menjar patata en gairebé cada àpat fins a viure el St. Patrick’s Day i gaudir de la seva desfilada, tot plegat ens ha ajudat a entendre millor la vida al país.
També hem après a sobreviure al clima plujós i als accents forts de la gent dels pobles, que al principi ens costava entendre, però que amb el temps ens van acabar fent molta gràcia.
Primers dies a Irlanda
Aquest ha sigut un viatge que ens ha ensenyat moltes coses i ha sigut realment emocionant i ha sigut un gran aprenentatge per nosaltres.
Vam anar allà una mica preocupats per com anava a anar tot. Anar a un lloc totalment nou, viure amb gent que no coneixes, conèixer nova gent i estar en un lloc on la seva cultura i menjar és diferent del que estàs acostumat/da.
A l’avió va anar tot molt bé i quan vam arribar a Irlanda vam agafar un bus que ens va portar directament a Galway on ens esperaven les nostres famílies d’acollida. Les primeres impressions van ser sobtades almenys a la meva visió (Rita), que la meva mare d’acollida era més alta del que em pensava. Al principi va ser una mica estrany i incòmode parlar amb la família, però al cap d’uns dies ja em vaig acostumar.
Al següent dia d’haver arribat, vam quedar amb l’Emilio a l’institut “Presentation College” que és al que anàvem a estudiar i ens van donar els uniformes amb diferents talles i ens van fer una visita pel lloc.
A continuació, vam anar a fer una visita pel poble Athenry, on l’Emilio havia preparat unes activitats que ens van ajudar a veure els llocs més emblemàtics del lloc i la seva història. Vam acabar les activitats anant a dinar “fish & chips”.
El següent dia era el gran dia, començar classes. Primer vam quedar amb l’Emilio per revisar que tot estava bé i vam parlar amb la professora de castellà, April Morrison, que era la que coordinava la nostra estada a l’institut. Al principi va ser difícil, ja que no coneixíem a ningú del nostre curs i havíem de revisar on teníem les classes sempre, però després vam començar a intentar parlar amb gent i fer nous amics i de seguida ens van acollir. Tothom va ser molt amable cosa que ens va sorprendre.
A l’hora d’esmorzar se’ns van apropar dues noies que van resultar ser dos estudiants espanyoles, ens vam fer amics i a partir d’aquell dia quedàvem a cada àpat per menjar amb elles.
Una activitat destacada del dia va ser que a “home econòmics” (una assignatura on cuinen) vam fer un pastís empastifat de xocolata i amb tota mena d’ornaments.
Al divendres després de l’institut feien assajos per una obra de teatre que es feia cada any aquell curs, ells feien Grease. Vam tenir l’oportunitat d’anar allà a practicar els balls. Va ser molt divertit i vam tornar a anar cada setmana.
Rita:
A la meva família d’acollida eren quatre germans de diferents edats. Els horaris de menjar eren molt diferents dels que estava acostumada, ja que dinàvem a les 13:30 aproximadament i sopàvem entre les 17:00 a 18:00. Per abans de dormir acostumaven a menjar alguna cosa per no tenir gana durant la nit. Els àpats estaven formats normalment per un plat combinat amb puré de patata, pastanaga bullida i un tros de carn. No menjaven mai peix, però això era un tema de la meva família. També podien afegir-hi panotxa bullida. No utilitzaven oli com ho fem els mediterranis, ells perquè el menjar no fos tan insípid feien salses, com la de pebre.
Rocco:
A la meva família d’acollida eren dos germans d’onze i de sis anys que són molt esportistes, ja que tots dos fan Hurling (un esport irlandès), futbol i natació, així que nosaltres menjàvem a les 18:00 i 18:30 que és una mica més tard del que és normal. A part d’això quasi sempre juguen a futbol amb un noi, Steven el nostre veí i gran amic de la família. La mare cuinava molt bé, així que sempre menjàvem moltes coses, però el que més menjàvem era fish & chips, encara que a les patates no li posaven sal. A més sempre feien ‘’garlic bread’’ com a complement. Després de menjar normalment veiem una pel·lícula o la televisió i a les 20:30 els nois ja se n’anaven al llit.
(4 de marc de 2025) En l’àmbit de viatges vam anar a 3 excursions amb l’escola.
La primera, ens vam muntar en un bus i després d’un viatge força llarg vam arribar als afores de Dublín i vam entrar en un lloc que es diu GoQuest un lloc que té sales amb minijocs cooperatius que cal fer en grup per guanyar punts i tractar de quedar el primer dels jocs habilitat de vegades en els jocs es combinaran les categories, la qual cosa està bé, ja que és una gran activitat per fer amb els amics o família.
La segona excursió vam anar a fer “Paintball” i “Karting”. Vam fer dos grups, un va anar a fer “Karting” primer (el grup del Rocco) i l’altre primer “paintball” (el grup de la Rita). En el “Karting” hi havia dues pistes. Nosaltres vam fer la pista més curta. En el “Karting” t’havies de posar una granota (vestimenta). Després, veies un vídeo on explicava les normes, vam fer grups i tocava esperar el nostre torn. L’experiència va ser molt divertida. En finalitzar, et donaven un paper on posava informació diversa sobre com t’havia anat la carrera. Al “paintball” t’havies de posar equipament específic, amb casc, i protecció de diferents parts. Veies les normes i després pujaves a un autobús per anar a la zona de joc. El que és graciós de la situació és que el vehicle no tenia porta de darrere, així que les persones que anaven dretes darrere havien de tenir cura. El joc consistia en 3 rondes, 2 en equip i 1 tots contra tots on el joc acabava quan et quedaves sense bales.
L’última excursió va ser lough key forest & Activity park, un bosc enorme on pots fer tirolines jo (Rocco) vaig haver d’anar a les 8:00 al bus perquè em va tocar aquest torn, arribem al parc, ens posem els arnesos i fem el (tutorial) escoltem les explicacions del monitor i fem una pista de pràctica per començar després ens deixen a la nostra i podem escollir entre distints nivells jo vaig començar amb un amic a la groga perquè hi havia molta gent en les normals posteriorment vam fer la blanca que tenia un circuit que havies d’anar en una bici per un pont i per últim la blava que va ser la favorita de tothom, ja que tenia molta tirolina i a més era la més llarga.
En el meu cas (Rita), vaig anar el següent dia que el Rocco on jo vaig anar al segon torn (9:00) on vam fer pràcticament el mateix els dos. En el meu cas vaig fer uns 3 o 4 circuits. A l’últim vam tardar molt perquè hi havia un noi que s’havia quedat encallat a l’última part, així que faltava molt poc per marxar quan vam acabar i, per tant, quasi no vam tenir temps per demanar menjar. Va ser una experiència molt maca, però també una mica angoixant en el meu cas, ja que era una cosa que no controlava gaire.
Hi ha moltes coses aquí per explicar. Per començar, l’escola obria a les 8:00, però les classes no començaven fins a les 9:00, el qual està bé, et permet xerrar i despertar-te abans de començar les classes, les classes eren de 40 minuts i aquí són molt respectuosos, així que en finalitzar les classes sempre deien gràcies al professor quan sortien de l’aula. Sentir aquesta mena de gratituds era molt freqüent allà: quan marxaven de classe, quan baixaven del bus, etc.
Una curiositat és que a Irlanda els ordinadors estan dins de carretons numerats que has d’anar a buscar-los en unes zones específiques de l’institut, al contrari d’Espanya on portes el teu propi ordinador a classe.
Aquí tothom practica un esport com a mínim. És bastant comú veure gent que practica dos esports perquè funcionen diferent les temporades, per tant mig any fan un esport i l’altre un altre. Allà hi ha dos esports molt practicats i són únics d’allà, són el Camogie (de dones) o Hurling (d’homes) i el futbol Gaèlic.
A l’hora de menjar hi havia una cantina on es podia comprar menjar. A més a més, vam tenir la sort d’escoltar un mini concert que fan els alumnes de música on van cantar i tocar cançons que havien estat practicant durant el curs.
Quan finalitzava el col·legi els alumnes es poden quedar 2 hores a una sala d’estudis on poden estudiar o fer deures.
(Rocco) A la meva família tenen molts animals hi ha gossos llebrers que entrenen per curses així doncs un cap de setmana vaig anar a Galway a una carrera. En el lloc mentre esperes pots menjar, veure golf, fer-te fotos amb els gossos retirats i la principal activitat apostar (sí, els nois i noies poden apostar). Jo no vaig apostar perquè soc responsable encara que no és el mateix per als meus germans, ja que ells li agraden tot això i molta sort van tindre aquella nit perquè el nostre gos va guanyar la carrera i vam marxar amb un trofeu i ells amb 20 euros cadascú em va agradar molt va ser molt divertit.
(Rita) Els caps de setmana els aprofitàvem sortir a explorar Irlanda amb la meva família d’acollida. Un d’ells vam anar a veure els “Cliffs of Moher” uns penya-segats espectaculars. Primer vam anar amb cotxe fins a un port on vam esperar el vaixell que ens va portar a veure els penya-segats des del mar, allà també ens van ensenyar uns ocells característics d’allà els “Puffins”. A continuació, vam fer una paradeta a agafar gelats i menjar i vam anar a menjar dins del cotxe aparcat al costat del mar. Després, vam anar amb cotxe fins a dalt dels “Cliffs” i ho vam visitar. També vam entrar al “O’Brien’s Tower” que està allà dalt dels penya-segats. També vam parar a algunes paradetes d’allà a comprar “souvenirs”. Em van semblar precioses les vistes i definitivament hi tornaria.
Quan vam marxar a Irlanda no sabíem ben bé què ens esperava. Teníem una barreja d’il·lusió i nervis, i moltes preguntes: com seria la família? Ens entendríem amb la gent? Ens agradaria el menjar? I si no fèiem amics? Però ara que ja hem tornat, podem dir que aquesta experiència ens ha canviat d’alguna manera.
Hem après a espavilar-nos, a adaptar-nos a situacions noves i a confiar més en nosaltres mateixos. Hem après que, tot i estar lluny de casa, només cal obrir-te una mica i deixar-te sorprendre. Ens quedem amb tot el viscut, la gent, les experiències i amb moltes ganes de continuar descobrint.
Gràcies, Erasmus+, per fer-ho possible. I gràcies també a totes les persones que han format part d’aquesta gran experiència. Aquesta aventura quedarà per sempre en els nostres cors.
