DIJOUS 4 DE DESEMBRE VAM DESTINAR EL MATÍ A FER UNA RUTA ARQUITECTÒNICA PELS VOLTANTS DE L’ESCOLA.
NOMÉS SORTIR DE L’ESCOLA JA ENS VAM ATURAR A OBSERVAR LES DIFERÈNCIES ENTRE EDIFICIS QUE TENINT LA MATEIXA FUNCIÓ, HABITATGES EN ELS DOS CASOS, les seves façanes SÓN MOLT DIFERENTS. unes tenen decoracions, balcons amb baranes de ferro ben treballat, altres són molt més simples, sense decoracions i amb finestres rectes.
DESPRÉS, VAM ANAR FINS A LA PLAÇA ESPANYA I ENS VAM FIXAR EN L’ACTUAL CENTRE COMERCIAL ‘ARENAS’. UN EDIFICI RODÓ? QUÈ DEURIA SER ABANS? PARLAR DE LA FUNCIÓ DELS EDIFICIS EN EL PASSAT I EN EL PRESENT TAMBÉ VA SER UN ASPECTE EN EL QUAL ENS VAM FIXAR DURANT LA RUTA.
L’actual centre comercial ens va ajudar a tenir una perspectiva privilegiada de la ciutat i de Montjuïc, però sobretot, vam parar atenció amb l’avinguda maria cristina. Creada per ser el niu de l’exposició internacional de l’any 1929, ens vam fixar en el palau nacional (MNac), la font màgica, els pavellons, les dues torres venecianes que feien d’accés al recinte de l’exposició…
Una vegada esmorzats a l’interior, resguardant-nos del matí gèlid, vam continuar la ruta per passejar per tots els edificis comentats des de les altures, observant-los al detall. Després, vam anar fins al pavelló alemany, conegut també pel nom del seu arquitecte: mies van der rohe.
Després de parlar de la seva estructura, les sorprenents línies rectes, ja que és de la mateixa època que els altres edificis vistos fins ara, els vam dibuixar des de fora i, després, vam entrar a visitar-lo. Per dibuixar-lo vam fer servir l’eina d’observació arquitectònica, un petit visor que ens feia centrar bé l’atenció en aquells petits detalls que amb una visió general no es veuen.
La ruta no acabava aquí, però el fred i les quatre gotes que van començar a caure ens van fer retirar i deixar l’última part de la ruta per la setmana següent.
dijous 11 de desembre A LA TARDA, hi vam tornar. Aquesta vegada només ens faltava visitar casaramona. què havia estat?, què és ara mateix?, a què ens recorda la part nova de l’edifici?
resulta que l’antiga fàbrica de cotó, dissenyada per puig i Cadafalch, era elèctrica (de les primeres de barcelona) per això no té xemeneies. Però… i tota la part d’arquitectura moderna inaugurada el 2001? ens recorda al mies van der rohe! Resulta que l’arquitecte japonès Arata Isozaki s’hi va inspirar. és per això que hi té tanta presència el color blanc. A més, va voler que l’entrada subterrània de l’actual CaixaFòrum, QUE NO ERA L’ENTRADA DE L’ANTIGA FÀBRICA, hi entrés llum. Per això va AFEGIR un arbre amb la copa de vidre i VA VOLER REPRESENTAR la seva pròpia ombra a terra. UNA VEGADA MÉS, PERQUÈ ENTRÉS LA LLUM NATURAL (AQUESTA VEGADA AL SOTERRANI), TAMBÉ VA UTILITZAR EL VIDRE.
Després de passejar pels carrers de l’antiga fàbrica, vam poder pujar al terrat. Gràcies a les vistes privilegiades vam poder descobrir molts aspectes de l’arquitectura modernista, vam afinar la mirada i vam passar una bona estona observant i dibuixant.
DESPRÉS D’AQUESTS DOS DIJOUS FENT RUTA, TORNEM A L’ESCOLA AMB ELS ULLS MÉS OBERTS I A PUNT PER CONTINUAR INVESTIGANT I CONTINUAR AMB EL NOSTRE PROJECTE ARTÍSTIC. ARQUITECTURA: L’ART D’HABITAR.
