Aquesta instal·lació col·lectiva és el resultat d’un procés d’exploració artística i educativa al voltant de la idea d’habitar l’espai. Al llarg de totes les etapes educatives, l’alumnat ha investigat com els espais es construeixen, es viuen i es transformen, tant des d’una mirada física com emocional i simbòlica. El projecte posa en valor la diversitat de mirades, materials i llenguatges, i mostra com l’arquitectura pot ser una eina per expressar vivències, relacions i identitats. El conjunt de les obres convida a reflexionar sobre l’espai com a lloc de protecció, de relació, de memòria i d’expressió personal.
A infantil, les capses es transformen en cases d’animals, inspirades en el conte Cases de bestioles, utilitzant materials reciclats com tubs de cartró, taps de suro, llana, palla o sorra. També s’ha treballat amb els materials dels edificis i amb la creació d’espais que transmeten seguretat i benestar, vinculats a l’entorn més proper dels infants.
A la comunitat de petites, el conte L’arquitecte i l’arbre ha connectat arquitectura i natura a partir d’edificis significatius per a les famílies, incorporant el verd i la vegetació com a element essencial. D’altra banda, les capses que representen interiors d’edificis reprodueixen o imaginen espais quotidians com aules, habitacions, tallers o menjadors, cuidant el disseny del terra, les parets i el sostre. Les formes geomètriques i les seves simetries, són en presents també entre els nostres infants.
A 3r, l’alumnat s’ha fixat en elements arquitectònics com els balcons o el mosaic, inspirant-se en el trencadís i en referents del modernisme, especialment en l’obra d’Antoni Gaudí i en la coberta del Mercat de Santa Caterina. L’observació i l’exploració d’aquests espais han servit com a punt de partida per a la creació artística.
Als cursos superiors, el projecte pren un caire més conceptual. Es treballa el repensar l’espai, els espais inesperats i la relació entre cos, objectes i arquitectura, a través de la fotografia, el muntatge visual i la inspiració en artistes que utilitzen l’espai com a llenguatge.
A l’ESO, l’alumnat reflexiona sobre l’espai proper, especialment l’habitació pròpia, com a lloc d’identitat, intimitat i expressió personal.
